Enumeració de paraules pronunciades en to de murmuri a cau de cul.
Actualment hi han 41 paraules en aquest directori començant amb C.
cacaclec!
Soroll onomatopeïc produït en caure un cagarro consistent a la tassa de la comuna, a l'orinal, o sobre una superfície vibrant.
Cacaclisme
geol.: Desastre natural (sísmic o volcànic) de fireta; cataclisme de no res. meteor.: Tempesta considerable amb pluja d'excrements provinents de les defecacions massives d'aus en vol migratori.
Cagorra
Excrement expel·lit per un colom, gavina o altres aus, bé en ple vol, bé des d'on estigui aturat (arbres, cables, etc.) i que, en caure, s'adapta al cap humà, protegint-lo dels elements, però sense formar ni visera ni ales.
Calentdoscopi
Aparell lúdic, habitual dels sex-shops i conformat bàsicament per dos tubs situats a diferents alçades, amb un eix comú. En el superior hi ha fragments de miralls i vidrets acolorits, d'un antropomorfisme obscè, que varien constantment i ilimitada en ser sacsats. El segon tub està revestit de cautxú i d'altres materials que fan agradable l'estotjament del penis. Els moviments pèlvics que es confereixen a aquest segon tub són els que accionen el mecanisme que mou el superior.
Camamelles
Cançons tradicionals profanes que la influència catòlica ha fet seves, adequant-les a l'esperit de la pasqua, per bé que en el seu origen eren cants de joia per la bellesa dels pits femenins, la seva visió, la seva evocació, el seu tocament... ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén.
Carnadal
Festa d'origen religiós que la litúrgia cristiana celebra la darrera setmana de l'any, època en què la gent es disfressa de bona persona amb immillorables bons desigs durant uns quants dies. No es munten carrosses per a l'ocasió, però hi ha qui munta tendres pessebres.
Carníbal
Persona que menja carn d'un altre ésser humà. (Als diccionaris convencionals, "caníbal", que de fet és qui menja carn de gos).
Carputa
Arxivador de cartró premsat on les prostitutes guarden i/o transporten els apunts de les classes de xumologia, pallateràpia, etc, i l'agenda amb les cites. Les nordamericanes, també un exemplar de la Bíblia.
Castòlic
Fidel seguidor de la religió cristiana (i d'altres) que, en atenció al que mana el sisè manament, no se la pela mai ni va amb cap dona (o home).
Catecúmuna
Dit de la persona que és iniciada en els principis de la doctrina hedonista, les primeres normes de la qual fan referència a la recerca dels plaers onanistes en les comunes (w.c.) públiques.
Catredal
Llit gran, molt gran, exageradament gran i amb columnes, que sol utilitzar-se per realitzar-hi orgies multitudinàries. Per tal de garantir-ne l'estabilitat, no té potes i s'assenta sobre el terra.
Catsondeig
1.- Intent molt poc seriós d'esbrinar les secretes intencions d'alguna persona o col·lectiu, en una enquesta. 2.- Modernament, enquesta feta a Catalunya.
Cerial
Pel·lícula fragmentada que permet menjar blat de moro torrat i altres porqueries mentre es contempla.
Cerimòmia
1.- Ofici (religiós o laic) de difunts. 2.- Acte -inaugural o d'altre tipus- fet sense esma, on els participants posen cara de mort.
Concomitància
Professar la milícia -en regiments creats a l'efecte- els fadrins vells o germans de l'hereu que, no havent-se casat, continuen vivint a la casa pairal.
Conill·lingus
Activitat eròtica: llepar, el mascle, el genital de la femella. Lingüistes castellans erudits, fins i tot membres de la RAE, s'encaparren en defensar i sostenir la procedència directa del llatí d'aquesta expressió que ells usen com nosaltres, tot i que és evident i clar el seu origen català.
Conycert
1.- Espectacle musical de gran categoria fet amb els sorolls dels músculs vaginals. Contra el que sol ser costum en d'altres manifestacions melòmanes similars, en aquesta cada conycertista disposa d'un micròfon d'alta sensibilitat. Darrerament se n'ofereixen edicions en play-back, però les participants apareixen igualment davant del públic sense calces i amb les faldilles arremangades. La música sol ser dodecafònica. 2.- Dit d'aquell [cony] que es té a tocar de mà.
Conycloure
Arribar a la conclusió -pels camins que sigui, però millor per la pràctica que per la teoria- que el millor cony és el que està més tancat i aferra més.
Conydecoració
Distinció que s'atorga a certes senyores dites de la vida pels seus diguem-ne serveis a la pàtria, singularitzada en els seus representants. Dita concessió sol ser amb freqüència la concessió d'un càrrec públic o polític per als seus fills.
Conydecorar
1.- Concedir una conydecoració. 2.- Guarnir amb conys -i bon gust- les parets d'una habitació. 3.- Sèrie d'atencions d'índole estètica que una dona dedica a les seves parts íntimes.
Conydemna
Imposició d'una pena a una dona, que haurà de fer front en espècies si es considera una causa criminal la que la fa dictar sentència. Si la causa és civil, és obligació de la demandada satisfer les peticions del seu demandant. Fet i fet...
Conysistori
Ens municipal que regeix els destins de tota una població, format exclusivament per dones; matriarcat polític. Sembla ser que a Catalunya no n'existeix cap.
Conystitució
Grolleria; paraulota usada quan hom vol cagar-se en alguna cosa grossa. Els valencians, no obstant, han adoptat la forma "me cago en la figa de ta tia" per expressar els mateixos sentiments.
Conytimplora
1.- En les femelles d'algunes espècies d'animals mamífers, bossa que es troba en una perllongació semiexterna de les parets uterines, on s'emmagatzema aigua per quan la necessitat ho requereix. 2.- Forma del verb conytimplorar, usat en demandes considerades patètiques (jo, cony, t'imploro...).
Conytrincant
1.- Home que pretén una dona i que ha de competir amb d'altres que també la pretenen. 2.- Vagina que esclafa, per opressió, les vergues que la penetren.
Conyxita
1.- Diminutiu de Conycepció. 2.- Familiarment, vagina de ximpanzé femella; s'aplica també per designar aquelles dones que, degut a la posició que adopten habitualment, refreguen els seus genitals per terra o sobre la moqueta.
Cristians
(Antigament "cristianus", normalitzat per Pompeu Fabra). Nom amb què són coneguts certs rectes amb malformacions congènites, probablement hereditàries, que consisteixen en dues perllongacions curtes finalitzades en cul de sac l'una davant l'altra, a poc del final del recte, el que li dóna una forma de planta de creu llatina. Les persones que pateixen dites malformacions (una de cada 10.000) no experimenten plaer en les sodomitzacions, degut a l'alçada en què es troba la cruïlla. Les que sodomitzen, tampoc.
Cul·lacció
Aplec de culs, bé siguin naturals o en fotografia, pintura, escultura, etc. Fruit d'una passió molt especialitzada per l'art, la sol cultivar només una elit de privilegiats.
Cul·lègit
Escola on els mestres exhibicionistes poden ensenyar el cul i els alumnes poden aprendre el que vulguin. En els cursos superiors s'intenta que aquests aprenguin a endevinar el passat o predir el futur d'una persona llegint-li les ratlles de l'anus.
Culacao
Excrement expel·lit a miques i bocins, degut a una forta descomposició intestinal. Hi ha algunes tribus urbanes fastigoses que ho deixen assecar i, després de molt, s'ho barregen amb la llet; i fins i tot hi suquen magdalenes.
Culaccionista
Individu que inverteix diners en el mercat borsari adquirint participacions (accions) de societats anòsnimes destinades a la promoció del cul, com ara empreses d'espectàculs, etc.
Culejar
En l'esport del futbol, introduir la pilota dins la porteria -és a dir, fer un gol- amb el cul, bé directament, bé de rebot.
Culmònia
Enfermetat que solen contreure els/les banyistes que practiquen el nudisme, sobretot en èpoques en què la temperatura no és prou càlida i han fet acte d'aparició els virus, sempre a l'aguait.
Culpable
Persona que ha comès voluntàriament una acció reprovable i/o obscena amb el propi cul o amb el d'altri.